dimarts, 29 d’octubre del 2019

LA IMPERSONALITZACIÓ

Hi ha molts textos en què no apareixen les marques díctiques de persona ─la presència dels interlocutors─ . Això ocorre quan l’emissor decideix no mostrar-se a través dels enunciats que construeix i tampoc no implica el receptor en el seu discurs. En aquest cas l’emissor es distancia del que diu i respecte a qui ho diu. Aleshores parlem de discurs «objectiu», caracteritzat per abundància d’estructures impersonals. Els exemples més significatius es donen en els anomenats textos científics, especialitzats i divulgatius. Les fórmules lingüístiques que anomenem fórmules d’impersonalització són principalment les següents:

1. Construccions impersonals reflexes amb el pronom es, sempre en 3a persona del singular: «Es parla constantment de la mala qualitat de determinats productes alimentaris, però no es fa res per tal de posar-hi remei.»

2. Construccions de subjecte indeterminat corresponent a hom, la gent, tothom, algú: «Algú podrà pensar que és bo fumar.»

3. Construccions impersonals formades amb els verbs haver-hi, caldre, fer falta: «Hi va haver molta gent en la festa del meu aniversari.»

4. Construccions amb els verbs semblar o parèixer: «Sembla que vindran avui.»

5. Interpretació impersonal d’un verb conjugat mitjançant la 3a del plural, la 1a del plural o la 2a del singular o plural: «Truquen a la porta». «M’han posat una multa». «En valencià posem accent als mots esdruíxols». «Quan penses en aquestes coses, no pots fer més que tremolar».

6. Construccions amb el subjecte en infinitiu: «Cridar no ajuda gens a resoldre els problemes».

7. Les oracions passives produeixen un efecte paral·lel al de les impersonals: el fet de destacar l’objecte de l’acció verbal fa que es deixe en segon lloc o fins i tot s’obvie el subjecte lògic (l’agent). Oració passiva: «Les seues aptituds són molt valorades (pel tribunal)». Oració passiva reflexa: «Es valoren molt les seues aptituds». La corresponent impersonal reflexa seria: «Es valora molt les seues aptituds»