A)Oracions
subordinades adverbials circumstancials
Equivalents a un
adverbi, fan la funció de CC i s’introdueixen per un nexe adverbial o una preposició
o una forma no personal del verb (infinitiu, gerundi o participi). Antigament
s’anomenaven pròpies. Es divideixen en tres classes:
De manera
Funció de CCM, s’introdueixen
pels nexes: com, com si, tal com... Es pot substituir pel pronom hi. Ex:
Jaume va fugir amb
els diners com si ho haguera fet sempre. Jaume hi va fugir amb els diners.
Ha fet l’exercici tal
com li vaig dir. Hi ha fet l’exercici.
De temps
Funció de CCT, s’introdueixen
els nexes: quan, abans que, després que, des que... No es pot substituir per
pronoms. Ex:
Abans de comprar la
moto, sempre anava en autobús.
En arribar de
l’escola es va adonar que no es trobava gens bé.
De lloc
Funció de CCL, s’introdueixen
amb nexes com: on, d’on, per on... Es
pot substituir per hi i quan és CCL de procedència per en. Ex:
Joanna ha marxat de viatge on
sempre ha volgut anar. Joana hi ha marxat de viatge.
Torna del país més
gran del món. En torna.
B)Oracions subordinades adverbials no circumstancials
No equivalen a un
adverbi i no es poden substituir per pronoms. S’uneixen a l’oració principal a
través d’una conjunció o locució conjuntiva o una forma no personal del verb
(infinitiu, gerundi o participi). Tenen una certa independència respecte de la
proposició principal i alguns lingüistes consideren que formen un grup a part
anomenant-les oracions interordinades, mentre que antigament s’anomenaven impròpies.
Poden ser de sis classes:
Comparatives
Són subordinades
adverbials de quantitat, atès que mantenen una relació d’igualtat, de
desigualtat o de
proporcionalitat.
Igualtat: igual que,
tan...com, exacte a + determinant + que... Ex:
És tan alt com son
pare.
Superioritat: més...
que, millor... que, etc. Ex:
Ha ballat més que els
seus amics.
Inferioritat:
menys... que, pitjor... que, etc. Ex:
Ha tret menys nota
que els seus companys.
Proporcionalitat: com
més... més/menys, com menys... menys/ més... Ex:
Com més s’esforçava
més motivat es trobava.
Causals
Indiquen la causa
d’allò que s’expressa a l’oració principal. Són introduïdes per nexes com:
ja que, perquè, atès
que, com que... Ex:
Com que no el
coneixia, no li va donar almoina.
Finals
Marquen la finalitat
expressada a l’oració principal. S’introdueixen amb els nexes: a fi que, perquè,
per tal de/que... Ex:
Anirà a dinar al
restaurant per tal de tenir més temps lliure.
Consecutives
Indiquen la
conseqüència de l’oració principal. S’introdueixen amb els nexes: de manera
que, tan/tant... que, fins al punt que... Ex:
Es va sentir tan
fatigat que es va adormir llegint el llibre.
Condicionals
Expressen la condició
perquè es realitze el que expressa l’oració principal. S’introdueixen
amb els nexes: si,
posat que, sempre que, llevat que, en cas que... Ex:
Llevat que no ploga,
es podrà realitzar el concert.
Concessives
Expressen un
impediment o objecció envers l’oració principal. S’introdueixen amb els nexes encara
que, tot i que, per més que, malgrat que... Ex:
Malgrat que té les
entrades no sap si podrà assistir a la final del campionat.
