E oberta
a) Quan la vocal de
la síl·laba següent és una i: cèntric, col·legi, conveni,
dèbil, exèrcit, incendi, misteri, obsequi, patètic, premi,
prudència...
Excepcions:
església, Dénia, sépia, sénia...
Observació: la e de
València es pronuncia tancada en valencià estàndard (com també és
el cas d’altres mots que s’escriuen amb accent obert: què,
perquè, època o sèrie).
b) Quan la vocal de
la síl·laba següent és una u o en el diftong –eu: cèl·lula,
fèmur, fideu, ingenu, perpetu, peu, preu, referèndum...
Excepcions: creu,
greu, meu...
c) Davant de l, l·l,
rr i r seguida de consonant: arrel, cel, mel, aquarel·la, cel·la,
novel·la, ferro, serra, terra, comerç, cert, hivern, verd...
Excepcions: belga,
selva, cercle, cérvol, erm, ferm, herba, serp, terme...
d) En quasi totes
les esdrúixoles: anècdota, cèlebre, gènere, rèplica...
Excepcions: Énguera,
llémena, témpores, séquia, església
e) Paraules planes
amb accent gràfic: dèbil, fèrtil...
Excepcions: préstec,
cérvol, sépia...
f) En les
terminacions –ecta, -ecte, -epta, -epte: col·lecta, correcte,
objecte, recepta, concepte, excepte...
Excepcions: repte i
les formes del verb reptar accentuades en el lexema.
g) En els termes
tècnics i científics: acèfal, espectre, telègraf, telèfon,
pètal, vèrtex...
Excepcions: apotema,
biblioteca, castrense, celest, forense, lepra, teorema...
h) Quan es correspon
amb el diftong castellà ie: hierro→ferro, sierra→serra ...
Alerta perquè no sempre es compleix: piedra→pedra, hierba→herba
i) Altres mots:
gendre, tendre, Vicent, Josep.
O oberta
a) Quan va davant de
i o la vocal de la síl·laba següent és una i: Alcoi, boia, boina
colònia, dimoni, elogi, heroi, lògica, misogin, odi, oli...
Excepcions: acabades
en –oix com moix o coix.
b) Quan va davant de
u o la vocal de la síl·laba següent és una u: bou, còmput,
cònjuge, Corpus, dijous, mòdul, nou, ou, ploure, prou, sou
(salari)...
Excepcions: sou
(ser), pou presenta vacil·lacions (oberta/tancada)
c) En quasi tots els
mots esdrúixols: còlera, còmplice, dòmino, glòria, història,
lògica, memòria, òptica, pòlissa...
Excepcions: fórmula,
góndola, pólvora, tómbola, tórtora.
d) Paraules planes
amb accent gràfic: psicòleg, pròleg...
Excepcions:
estómac,...
e) En els termes
tècnics i científics: amorf, anòmal, ciclop, demagog, esòfag,
poliglot, pròleg, quiròfan, quilòmetre, tòrax...
Excepcions: acabades
en –oma com carcinoma o lipoma i acabades en –forme com
pluriforme.
f) En els pronoms
demostratius neutres i en els monosíl·labs i els seus compostos
acabats en –o: açò, això, allò, bo, do, so, to, tro, ressò,
ultrasò...
Excepcions: en la
conjunció però hi ha vacil·lació (oberta/tancada)
g) En la majoria
dels mots acabats en :
- oc, -oca:
albercoc, foc, groc, bajoca, lloca, roca...Excepte: boc, boca, moca.
- oç: feroç,
veloç... Excepte: boç, arboç.
- ofa: carxofa,
estrofa, garrofa, Moncofa...
- oig, -oja: boig,
goig, roig, boja, roja... Excepte: estoig.
- ol, -ola: bunyol,
caragol, fesol, escola, pistola... Excepte: bola, cola, gola.
- oldre: absoldre,
moldre, resoldre...
- olt, -olta:
desimbolt, solt, revolt, revolta... Excepte: molt, escolta.
- ondre: compondre,
correspondre, respondre...
- ort, -orta:
esport, fort, hort, mort, sort, horta, porta...
- ossa: brossa,
carrossa, grossa. Excepte: bossa, gossa.
- ost, -osta: cost,
impost, pressupost, rebost, posta... Excepte: agost, congost, most.
- ot, -ota: clot,
pot, xicot, cabota, granota, pigota... Excepte: bot, brot, nebot,
rot, bota, gota,tot jota, sota...
h) Quan es correspon
amb el diftong castellà –ue: huevo→ou, suerte→sort,
suelo→sòl,
consuelo→consol... Excepte: cuenta→compte.
i) En altres mots:
hora, home, dona, aleshores,..
Fonètica
sintàctica
És propi de l’àmbit
general pronunciar en una sola síl·laba la vocal final de mot amb
la vocal inicial del mot
següent, tot fent-hi o bé sinalefa o bé elisió.
Elisió
Una de les vocals no es pronuncia.
1. Vocal
tònica+vocal àtona, s'elideix l'àtona.
Mà esquerra, ve amb
mi, a mi em sembla, no el veig
Pronunciat:
Mà'squerra, ve’mb mi, a mi’m sembla, no’l veig
2. Vocal àtona+vocal
àtona
· Si les dues són
(o sonen) iguals, s'elideix la primera.
· Si en l'aplec hi
ha una /e/ i una vocal, s'elideix la /e/.
· Si la 1ª àtona
és /-a/ i l'altra és /e-/, s'elideix la /e/.
· Si la 1ª vocal
àtona és /i/, s'elideix la 2ª.
Quina alegria, una
artista vine en tren, carro obscur, torna a entrar
Pronunciat:
Quin’alegria, un’artista, vin’en tren, carr’obscur,
torna’ntrar
3. Vocal àtona+vocal
tònica, s’elideix l'àtona.
Mitja hora, vol que
òbriguen ja
Pronunciat:
Mitj’hora, vol qu’òbriguen ja
Sinalefa
Les vocals en
contacte es pronuncien en una síl·laba.
1. Si el pronom HI
o la conjunció I van seguides de vocal, es pronuncien en una
síl·laba perquè la I fa de consonant, o la conjunció "SI".
Hi ha gent, no hi ha
res a fer, i a mi, què?, si ocupa el lloc
Pronunciat: Hiha
gent, no hiha res a fer, ia mi què?, siocupa el lloc
2. La vocal final
de paraula i la inicial de la paraula següent són combinació de
diftong.
Demà hi serà, té
un gat, tu i jo
Pronunciat: Demai
serà, teun gat, tui jo
3. La U també pot
fer de consonant (fins i tot quan el pronom HO es pronuncia U).
Cau alguna cosa, ho
ha fet ell, canto a l'amor
Pronunciat: Ca ual
guna cosa, ua fet ell, can toa l'amor
4. També pot
formar-se un triftong.
Hi ha una donzella,
i augmentà el plor
Pronunciat; Iau na
donzella, iaug mentàl plor