LA
MODALITZACIÓ
La
modalització és una característica del text que ens permet
identificar els mecanismes utilitzats per l'emissor per a marcar la
seua presència en el missatge. Per tant, un text modalitzat mostrarà
les actituds o les opinions de l'emissor respecte a allò que diu.
Aquest
concepte ens remet al de discurs subjectiu, típic de la narració,
de l'assaig, d'unes memòries, d'un diari personal o d'una columna o
article d'opinió. La subjectivitat d'un discurs és directament
proporcional a la quantitat d'elements modalitzadors que conté ( si
el text presenta un nombre elevat de recursos modalitzadors, parlarem
d'un text molt modalitzat; si pel contrari, n'hi pareixen pocs, diem
que el text està poc modalitzat).
ELEMENTS
LINGÜÍSTICS MODALITZADORS
1.
La dixi personal, que indica presència de
l'emissor en el text, es manifesta mitjançant:
pronoms
personals forts de 1a persona del singular i del plural: jo,
nosaltres
pronoms
personals febles de 1a persona del singular i del plural: em, ens...
possessius
de 1a persona del singular i del plural: meu, nostre...
verbs
de 1a persona del singular i del plural: pense, parlem,...
2.
Les modalitats
oracionals no assertives:
interrogativa, exhortativa,
exclamativa, dubitativa i desiderativa. Què vols? És estupend! Vine
ací!
3.
Lèxic
valoratiu,
és
a dir, paraules amb connotacions negatives o positives:
Substantius:
virtut, desgràcia, defecte, corrupció, llàstima, admiració,
lleialtat,...
Adjectius:
agradable, lamentable, trist, encomiable, sincer, sinistre,
magnífic,...
Verbs:
meréixer, morir, véncer, segrestar, derrotar,...
Verbs que
expressen sentiments de l'emissor: lamentar, felicitar, esperar,
desitjar, alegrar,...
Verbs de
dicció: opinar, reclamar, considerar,...
Adverbis
i locucions adverbials: desesperadament, amb perfecció,
possiblement, sens dubte,molt, poc, massa, bastant, força, gens,...
4.
La
derivació: diminutius (mareta),
pejoratius (homenot), superlatius (raríssim)
5.
Les perífrasis verbals: d'obligació
o de probabilitat (Cal
que feu les operacions...)
6.
Les unitats fraseològiques:
refranys, maneres de dir, sentències, etc. (Té
el cap ple de pardals.)
7.
Les interjeccions,
invocacions i renecs: uf!, senyor!,
mare! redeu!,
compte!
8.
Algunes figures retòriques: com
la
interrogació retòrica (Per
què no calleu?), la ironia
(No
li agrada la cervesa, només té cinquanta pots en la nevera!),
la
metàfora, la metonímia,
la hipèrbole.
9.
Canvis de llengua dins el mateix
text. (L’amour c’est ça!)
10.
Signes tipogràfics com ara cometes
que poden
marcar ironia («Aprovaràs segur.»)
o punts suspensius que poden
introduir el dubte o la ironia.
