divendres, 13 d’octubre del 2017

APOSTROFACIÓ DE SIGLES


A l’hora d’apostrofar les sigles, cal tenir en compte si es pronuncien com a paraules senceres o bé si es lletregen.
1. Davant de sigles que es pronuncien com a mots corrents, s’apostrofa segons la norma general
l'OTAN, l'URSS, el COI, la UNESCO, la UEFA, l'IVA
2. Davant de sigles que es lletregen, en realitat les considerem com a una unitat lèxica aguda o plana segons el nom de l’última lletra:
2.1. S’apostrofa l’article masculí el, si la sigla comença amb una vocal o amb una consonant la inicial del nom de la qual és una vocal.
l'ATS, l'IPC, l'LFP
En canvi: el PC, el CVC, el TSJ
2.2. S’apostrofa l’article femení la, si la sigla comença amb una vocal (excepte i o u àtones) o amb una consonant la inicial del nom de la qual és una vocal.
l'OIT, l'FM
En canvi: la UB, la CNT
2.3. S’apostrofa la preposició de, si la sigla comença amb vocal o amb una consonant la inicial del nom de la qual és una vocal.
d'ITV, D'FP
En canvi: de PMAR, de PDC



divendres, 29 de setembre del 2017

ALGUNES REGLES SOBRE L'ÚS DELS PRONOMS FEBLES

1) La majoria dels pronoms febles presenten polimorfisme. Excepció: li, ho, hi.
em faig, fes-me, m’atrau, dona’m

2) Els pronoms van davant del verb i separats d’aquest en la majoria dels temps verbals.
en mengem, el compre

3) Amb l’infinitiu, gerundi i imperatiu van darrere i duen guionet.
mireu-los, netejar-la

4) Amb el passat perifràstic o les perífrasis verbals d'infinitiu i gerundi poden anar davant o darrere.
ho vaig arreglar, vaig arreglar-ho, l'he de fer, he de fer-lo

5) Si el verb comença per vocal o h alguns s’apostrofen: em, et, es, el, la, en. Però d’altres no: ens, us, vos, els, les, li, ho, hi.
t'agrada, l’estime, li telefonaré

6) El pronom la no s’apostrofa davant de i/u àtones amb o sense h:
la unirem, la humitejava

7) Si el verb acaba en vocal (no en diftong) alguns pronoms s’apostrofen: em, et, es, el, els, en. La resta no: vos, la, les, li, ho, hi.
agafa'ls, agafa-les, agafa-ho

8) Els pronoms me, te, se que s’apostrofen darrere del verb, no ho fan si van seguits d’un altre pronom.
dona’m, dona-me-la

9) Si es combina més d’un pronom cal apostrofar tant a la dreta com es puga.
se n'anava, se'n va anar, compreu-li’ls

10) L’ordre habitual és el següent: reflexiu+indirecte+directe+circumstancial.
li la hi compraré

11) El pronom d'objecte indirecte li val per al masculí i el femení. Igual passa per al plural els.
els regalaré unes sabatilles, vull regalar-los unes sabatilles (a elles)

12) El pronom li, plural els, es manté invariable quan es combina amb d’altres pronoms.
li ho han furtat

13) Els pronoms el, els, ens i us darrere de verb acabat en consonant o diftong es transformen en -lo, -los, -nos i -vos.
escriviu-los-les (les postals a elles), regar-lo, acompanyar-nos.

14) El pronom es no s’apostrofa davant de us.
Se us veu contents.

15) Davant de verb els pronoms em, et, es canvien a me, te, se quan hi ha un altre pronom.
Me les dones.

16) Darrere del verb els pronoms -ne i -los canvien a -en i -els si entremig hi ha un altre pronom.
Dur-vos-els.

17) No es poden combinar dos pronoms iguals a excepció de els.
els els donaré, hi anirem ara, hi anirem a casa, *hi hi anirem

18) Les combinacions de el, la (CD) amb en (CCL) s’escriuen respectivament l’en i la’n.
No puc traure-l’en, no puc traure-la’n

dilluns, 27 de febrer del 2017

ELS MODALITZADORS


LA MODALITZACIÓ

La modalització és una característica del text que ens permet identificar els mecanismes utilitzats per l'emissor per a marcar la seua presència en el missatge. Per tant, un text modalitzat mostrarà les actituds o les opinions de l'emissor respecte a allò que diu.
Aquest concepte ens remet al de discurs subjectiu, típic de la narració, de l'assaig, d'unes memòries, d'un diari personal o d'una columna o article d'opinió. La subjectivitat d'un discurs és directament proporcional a la quantitat d'elements modalitzadors que conté ( si el text presenta un nombre elevat de recursos modalitzadors, parlarem d'un text molt modalitzat; si pel contrari, n'hi pareixen pocs, diem que el text està poc modalitzat).

ELEMENTS LINGÜÍSTICS MODALITZADORS

1. La dixi personal, que indica presència de l'emissor en el text, es manifesta mitjançant:
pronoms personals forts de 1a persona del singular i del plural: jo, nosaltres
pronoms personals febles de 1a persona del singular i del plural: em, ens...
possessius de 1a persona del singular i del plural: meu, nostre...
verbs de 1a persona del singular i del plural: pense, parlem,...

2. Les modalitats oracionals no assertives: interrogativa, exhortativa, exclamativa, dubitativa i desiderativa. Què vols? És estupend! Vine ací!

3. Lèxic valoratiu, és a dir, paraules amb connotacions negatives o positives:
Substantius: virtut, desgràcia, defecte, corrupció, llàstima, admiració, lleialtat,...
Adjectius: agradable, lamentable, trist, encomiable, sincer, sinistre, magnífic,...
Verbs: meréixer, morir, véncer, segrestar, derrotar,...
Verbs que expressen sentiments de l'emissor: lamentar, felicitar, esperar, desitjar, alegrar,...
Verbs de dicció: opinar, reclamar, considerar,...
Adverbis i locucions adverbials: desesperadament, amb perfecció, possiblement, sens dubte,molt, poc, massa, bastant, força, gens,...
4. La derivació: diminutius (mareta), pejoratius (homenot), superlatius (raríssim)
5. Les perífrasis verbals: d'obligació o de probabilitat (Cal que feu les operacions...)
6. Les unitats fraseològiques: refranys, maneres de dir, sentències, etc. (Té el cap ple de pardals.)
7. Les interjeccions, invocacions i renecs: uf!, senyor!, mare! redeu!, compte!
8. Algunes figures retòriques: com la interrogació retòrica (Per què no calleu?), la ironia (No li agrada la cervesa, només té cinquanta pots en la nevera!), la metàfora, la metonímia, la hipèrbole.
9. Canvis de llengua dins el mateix text. (L’amour c’est ça!)
10. Signes tipogràfics com ara cometes que poden marcar ironia («Aprovaràs segur.») o punts suspensius que poden introduir el dubte o la ironia.