Hi
ha molts textos en què no apareixen les marques díctiques de
persona ─la presència dels interlocutors─ . Això ocorre quan
l’emissor decideix no mostrar-se a través dels enunciats que
construeix i tampoc no implica el receptor en el seu discurs. En
aquest cas l’emissor es distancia del que diu i respecte a qui ho
diu. Aleshores parlem de discurs «objectiu», caracteritzat per
abundància d’estructures impersonals. Els exemples més
significatius es donen en els anomenats textos científics,
especialitzats i divulgatius. Les fórmules lingüístiques que
anomenem fórmules d’impersonalització són principalment les
següents:
1. Construccions impersonals reflexes amb el pronom es, sempre en 3a persona del singular: «Es parla constantment de la mala qualitat de determinats productes alimentaris, però no es fa res per tal de posar-hi remei.»
2.
Construccions de subjecte
indeterminat corresponent a hom,
la gent, tothom, algú:
«Algú podrà pensar que és bo fumar.»
3.
Construccions impersonals
formades amb
els
verbs
haver-hi, caldre, fer
falta: «Hi va haver
molta gent en la festa del meu aniversari.»
4.
Construccions amb els
verbs
semblar
o
parèixer:
«Sembla que vindran avui.»
5.
Interpretació impersonal
d’un verb
conjugat mitjançant la 3a
del plural, la 1a
del plural o la 2a
del singular o plural: «Truquen
a la porta». «M’han posat una multa». «En valencià posem
accent als mots esdruíxols». «Quan penses en aquestes coses, no pots
fer més que tremolar».
6. Construccions amb
el subjecte en
infinitiu:
«Cridar no ajuda gens a resoldre els problemes».
7.
Les oracions
passives produeixen un
efecte paral·lel al de les impersonals: el fet de destacar l’objecte
de l’acció verbal fa que es deixe en segon lloc o fins i tot
s’obvie el subjecte lògic (l’agent). Oració passiva: «Les seues aptituds són
molt valorades (pel tribunal)». Oració passiva reflexa: «Es valoren molt les seues aptituds». La corresponent impersonal reflexa seria: «Es valora molt les seues aptituds»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada