En acabar la Guerra Civil els escriptors i intel•lectuals, que majoritàriament havien recolzat la República (llevat d’alguns casos com Josep Mª de Sagarra o Josep Pla), inicien la diàspora (Exili exterior). Molts van passar a França i d’allí, creuant l’Atlàntic, van fer cap a Mèxic, Argentina o Xile. Una característica que van mantenir tots ells va ser la fidelitat a l’idioma com a instrument literari: van escriure i publicar en català, malgrat viure en terres estrangeres. Fins i tot els que van tardar més a reprendre l’escriptura, com Mercè Rodoreda o Pere Calders, també ho van fer en català. Els temes de les primeres narracions a l’exili són: la guerra acabada de viure, la vida en la reraguarda durant el conflicte bèl•lic o la dispersió soferta, però, a poc a poc, es va ampliant el ventall temàtic. Altres narradors que van abandonar el país van ser Avel•lí Artís-Gener, Joan Sales o Vicenç Riera Llorca.
D’altra banda, també hi ha un col•lectiu d’escriptors que es va quedar al país (Exili interior), la supervivència literària dels quals va ser molt més dificultosa que en el cas dels que van marxar, almenys per als novel•listes ja que ací no comptaven amb infraestructura editorial, ni distribució. Poetes i dramaturgs, en canvi, ho tenien un poc més fàcil; com a mínim, en reunions clandestines, podien, si més no, donar a conèixer els seus poemes, bé llegint-los, bé repartint còpies i també es van fer algunes representacions teatrals privades. A més, prompte es va permetre, cap a meitat dels anys quaranta, la publicació de la poesia de caire floklòric. Entre els novel•listes que van romandre tenim Manuel de Pedrolo, Llorenç Villalonga o Enric Valor.
dimarts, 6 d’octubre del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)