FONÈTICA VOCÀLICA

E oberta

a) Quan la vocal de la síl·laba següent és una i: cèntric, col·legi, conveni, dèbil, exèrcit, incendi, misteri, obsequi, patètic, premi, prudència...

Excepcions: església, Dénia, sépia, sénia...

Observació: la e de València es pronuncia tancada en valencià estàndard (com també és el cas d’altres mots que s’escriuen amb accent obert: què, perquè, època o sèrie).

b) Quan la vocal de la síl·laba següent és una u o en el diftong –eu: cèl·lula, fèmur, fideu, ingenu, perpetu, peu, preu, referèndum...

Excepcions: creu, greu, meu...

c) Davant de l, l·l, rr i r seguida de consonant: arrel, cel, mel, aquarel·la, cel·la, novel·la, ferro, serra, terra, comerç, cert, hivern, verd...

Excepcions: belga, selva, cercle, cérvol, erm, ferm, herba, serp, terme...

d) En quasi totes les esdrúixoles: anècdota, cèlebre, gènere, rèplica...

Excepcions: Énguera, llémena, témpores, séquia, església

e) Paraules planes amb accent gràfic: dèbil, fèrtil...

Excepcions: préstec, cérvol, sépia...

f) En les terminacions –ecta, -ecte, -epta, -epte: col·lecta, correcte, objecte, recepta, concepte, excepte...

Excepcions: repte i les formes del verb reptar accentuades en el lexema.

g) En els termes tècnics i científics: acèfal, espectre, telègraf, telèfon, pètal, vèrtex...

Excepcions: apotema, biblioteca, castrense, celest, forense, lepra, teorema...

h) Quan es correspon amb el diftong castellà ie: hierro→ferro, sierra→serra ... Alerta perquè no sempre es compleix: piedra→pedra, hierba→herba

i) Altres mots: gendre, tendre, Vicent, Josep.

O oberta

a) Quan va davant de i o la vocal de la síl·laba següent és una i: Alcoi, boia, boina colònia, dimoni, elogi, heroi, lògica, misogin, odi, oli...

Excepcions: acabades en –oix com moix o coix.

b) Quan va davant de u o la vocal de la síl·laba següent és una u: bou, còmput, cònjuge, Corpus, dijous, mòdul, nou, ou, ploure, prou, sou (salari)...

Excepcions: sou (ser), pou presenta vacil·lacions (oberta/tancada)

c) En quasi tots els mots esdrúixols: còlera, còmplice, dòmino, glòria, història, lògica, memòria, òptica, pòlissa...

Excepcions: fórmula, góndola, pólvora, tómbola, tórtora.

d) Paraules planes amb accent gràfic: psicòleg, pròleg...

Excepcions: estómac,...

e) En els termes tècnics i científics: amorf, anòmal, ciclop, demagog, esòfag, poliglot, pròleg, quiròfan, quilòmetre, tòrax...

Excepcions: acabades en –oma com carcinoma o lipoma i acabades en –forme com pluriforme.

f) En els pronoms demostratius neutres i en els monosíl·labs i els seus compostos acabats en –o: açò, això, allò, bo, do, so, to, tro, ressò, ultrasò...

Excepcions: en la conjunció però hi ha vacil·lació (oberta/tancada)

g) En la majoria dels mots acabats en :

- oc, -oca: albercoc, foc, groc, bajoca, lloca, roca...Excepte: boc, boca, moca.

- oç: feroç, veloç... Excepte: boç, arboç.

- ofa: carxofa, estrofa, garrofa, Moncofa...

- oig, -oja: boig, goig, roig, boja, roja... Excepte: estoig.

- ol, -ola: bunyol, caragol, fesol, escola, pistola... Excepte: bola, cola, gola.

- oldre: absoldre, moldre, resoldre...

- olt, -olta: desimbolt, solt, revolt, revolta... Excepte: molt, escolta.

- ondre: compondre, correspondre, respondre...

- ort, -orta: esport, fort, hort, mort, sort, horta, porta...

- ossa: brossa, carrossa, grossa. Excepte: bossa, gossa.

- ost, -osta: cost, impost, pressupost, rebost, posta... Excepte: agost, congost, most.

- ot, -ota: clot, pot, xicot, cabota, granota, pigota... Excepte: bot, brot, nebot, rot, bota, gota,tot jota, sota...

h) Quan es correspon amb el diftong castellà –ue: huevo→ou, suerte→sort,

suelo→sòl, consuelo→consol... Excepte: cuenta→compte.

i) En altres mots: hora, home, dona, aleshores,..

Fonètica sintàctica

És propi de l’àmbit general pronunciar en una sola síl·laba la vocal final de mot amb la vocal inicial del mot següent, tot fent-hi o bé sinalefa o bé elisió.

Elisió

Una de les vocals no es pronuncia.

1. Vocal tònica+vocal àtona, s'elideix l'àtona.

Mà esquerra, ve amb mi, a mi em sembla, no el veig

Pronunciat: Mà'squerra, ve’mb mi, a mi’m sembla, no’l veig

2. Vocal àtona+vocal àtona

· Si les dues són (o sonen) iguals, s'elideix la primera.

· Si en l'aplec hi ha una /e/ i una vocal, s'elideix la /e/.

· Si la 1ª àtona és /-a/ i l'altra és /e-/, s'elideix la /e/.

· Si la 1ª vocal àtona és /i/, s'elideix la 2ª.

Quina alegria, una artista vine en tren, carro obscur, torna a entrar

Pronunciat: Quin’alegria, un’artista, vin’en tren, carr’obscur, torna’ntrar

3. Vocal àtona+vocal tònica, s’elideix l'àtona.

Mitja hora, vol que òbriguen ja

Pronunciat: Mitj’hora, vol qu’òbriguen ja

Sinalefa

Les vocals en contacte es pronuncien en una síl·laba.

1. Si el pronom HI o la conjunció I van seguides de vocal, es pronuncien en una síl·laba perquè la I fa de consonant, o la conjunció "SI".

Hi ha gent, no hi ha res a fer, i a mi, què?, si ocupa el lloc

Pronunciat: Hiha gent, no hiha res a fer, ia mi què?, siocupa el lloc

2. La vocal final de paraula i la inicial de la paraula següent són combinació de diftong.

Demà hi serà, té un gat, tu i jo

Pronunciat: Demai serà, teun gat, tui jo

3. La U també pot fer de consonant (fins i tot quan el pronom HO es pronuncia U).

Cau alguna cosa, ho ha fet ell, canto a l'amor

Pronunciat: Ca ual guna cosa, ua fet ell, can toa l'amor

4. També pot formar-se un triftong.

Hi ha una donzella, i augmentà el plor

Pronunciat; Iau na donzella, iaug mentàl plor